[...]

bastard, en la frase lletra bastarda. itàlica. Un escrit en itàliques (o en lletres itàliques). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fals, bastard. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

-da adj 1 [falsificado] adulterat -ada. 2 [alimento] adulterat -ada, desnaturalitzat -ada, sofisticat -ada, bastard -a. 3 [lenguaje] corromput -uda, adulterat -ada.  [...]

m 1 [d'una haveria] dogal. 2 [d'un presoner, un penitent] dogal. 3 mar [bastard] bastardo. 4 estar amb el dogal al coll (o tenir un dogal al coll) fig estar con el dogal (o la soga) al cuello. 5 fer-se (o posar-se) el dogal fig atarse las manos. 6 posar el dogal al coll fig poner un dogal al [...]

Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, aromàtica, amb flors d'un color violaci rosat, agrupades en ramells. Emprada com a condiment, hom li ha atribuït qualitats tòniques i digestives. [...]

-ta adj p fr 1 [sabido] notori -òria, conegut -uda, sabut -uda. 2 il·legítim -a, bastard -a. Hijo noto, fill il·legítim. m 3 [viento del sur] migjorn, vent de migjorn, austre.  [...]

 [...]

lledesme. Dels fills, un era lledesme i l'altre era bastard. legal, permès, just, autèntic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. bastard. 2 silvestre. 3 Tornar-se bord (dit d'una planta): degenerar. Ésser bord: bordejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]